El club de los emperadores.
Introducció
El club de los emperadores, dirigida per Michael Hoffman, és una pel·lícula que tracta sobre uns estudiants d'un internat bastant transmissiu d'Estats Units, en el qual un mestre s'encarrega d'ensenyar història de Grècia i Roma. La pel·lícula girarà entorn a l'arribada d'un alumne problemàtic i de com el mestre farà tot el possible per ajudar-lo.
Els capítols i relació amb El tono en la enseñanza
1. Camí d'entrada a l'escola
El primer dia de curs es veu un noi corrent per la gespa dels jardins del col·legi. El mestre l'atura i li pregunta si sabria explicar-li una definició de camí. El noi dubte i el mestre li diu: "¿lugar por lo que alguien o algo transita?". Llavors el noi s'aparta immediatament de la gespa. Un cop s’aparta, el mestre li diu: “Sigue el camino de otros grandes hombres que lo han precedido”. Com es pot observar, ja des del primer dia de curs es deixa veure l'autoritat que té el mestre i el respecte dels alumnes vers ell i es comença a perfilar l'estil de l'escola: el transmissiu.
2. Hora d'anar a dormir
Són vora les 21:00 a l'escola. Estan tots els alumnes a les seves habitacions, llegint, parlant o fent qualsevol cosa. Un alumne és al llit llegint un llibre dels cartaginesos quan entra el professor i li diu que ja és hora d'anar-se'n a dormir. L'alumne fa cas immediatament. Aquí es pot veure un intent d’aproximació perquè el mestre pregunta a l’alumne què està llegint. Després es veu com el professor diu que ja són les 21:00 i apaga els llums.
3. Els alumnes vestits amb togues
El director entra a l'aula i es dirigeix al professor com a "senyor Hundert" i presenta a un nou alumne, Sedgewick Bell, que des del primer moment té petits enfrontaments amb el professor. Aquest tracte de "senyor" fa que la distància entre els alumnes i el professor al principi de la pel·lícula sigui major.
El professor per donar-li la benvinguda s'apropa a ell, li dona la mà i content li diu "encantat", això fa que l'alumne se senti còmode a l'aula. Després, un cop ha marxat el director, en Sedgewick Bell li pren el pèl al professor, doncs veu a tots els alumnes amb la toga posada i els diu que es pensava que el col·legi era masculí, però el professor des del principi s'imposa i li diu que la toga se'ls donava als romans quan feien el pas de la infància cap a la vida adulta referint-se a que el seu comportament no ha estat d'adult.
Es nota que és un professor que te experiència amb aquests comportaments difícils i que viu l'assignatura i els valors que tracta d'inculcar als seus alumnes.
4. Mirada d'autoritat
5. En Sedgewick surt a la pissarra
En aquest fragment el professor mostra esperança i podem veure reflectida la importància de sentir-se reconegut. El mestre es preocupa per en Sedgewick, com hem vist. Es podria dir que és un comportament constructiu.
En aquest fragment, el professor mostra una esperança per Sedgweick, perquè l'alumne comença a fer esforços per tal d'aprovar els exàmens, i el professor li dóna confiança al dir-li que va per bon camí per tal d'aconseguir ser un dels primers de la classe.
8. En Sedgewick és admès per poder participar a la classificació pel concurs Julio César
Com diu El tono en la enseñanza, en aquesta situació es veu reflectida la sorpresa de l’alumne al veure el seu nom per primera vegada a la llista. El professor, a través de la confiança que diposita en l’alumne i el reconeixement que li dóna, produeix que l’alumne lluiti per aconseguir la meta final.
En aquest capítol es veu com en Sedgewick incita al professor perquè jugui a beisbol amb ell i la resta de la classe. El professor accepta tirar una bola. El professor, abans de batejar, desconcerta al Sedgewick dient-li en llatí "volem un “pitcher”, no un recollidor de pilotes". Sedgewick llença la pilota i el professor tira tant fort, i amb tanta mala fortuna, que trenca el vidre del cotxe del director. Els alumnes comencen a córrer i el professor va darrere d’ells. Un cop a l'habitació d'un dels alumnes, aquests feliciten al professor pel seu tir.
Com ens diu en el llibre El tono en la enseñanza, un bon professor viu la matèria que imparteix. Aquí podem veure que, fins i tot en un partit de beisbol, el professor els recita un frase en llatí. També podem veure que la distancia que hi havia al principi entre el professor i els alumnes cada cop es més estreta i l'estima es fa més gran entre els uns i els altres.
10. Sedgewick es classifica per participar al concurs Julio César
El professor ha confiat en el seu alumne i ha pogut veure l’evolució individual del nen. D’aquesta manera demostra que veu a cada alumne individualment, a més a més de mostrar als seus alumnes la confiança que diposita en ells. En aquesta escena es veu la sorpresa que mostra l’alumne davant d’aquest fet, ja que el paper de l’educador amb tacte és mantindre viu l’interès de l’alumne.
En aquest segment es veu el tacte del professor per aconseguir donar una lliçó a l'alumne però sense humiliar-lo.
Després del concurs Julio César a l'etapa adulta, els ex alumnes del mestre li donen una placa agraint-li les seves ensenyances. Amb la resposta del mestre s'observa clarament allò que diu que no tan sols aprèn l'alumne del mestre, sinó també el mestre de l'alumne.
14. Reflexió final del professor
El professor puja a l'helicòpter per anar-se’n de la reunió on era amb els seus ex alumnes i fa tota una reflexió del que ha passat des d’aquella classe fins ara.
Com estudiós de la història no podia sorprendre'm ni de la seva audàcia ni del seu èxit. Jo havia fallat a en Bell, però el valor de la vida no el determina un sol fracàs ni un èxit aïllat. M'ho van ensenyar els meus altres alumnes”
I com també diu El tono en la enseñanza, un professor pot posar la millor llavor, pot cuidar la terra amb tota mena d'adobs, però mai sabrà que recollirà ni quan ho farà.
15. Classe amb nens i nenes
En aquesta pel·lícula es veuen exemples clars d'una escola transmissiva: els horaris estrictes, classes homogènies, utilització d'uniformes, etc, però que a la vegada deixa veure comportaments constructius: el tarannà del professor per procurar estimular els seus alumnes a estudiar una assignatura que, a primera vista, pot semblar bastant avorrida, els mètodes que utilitza, fent participar als alumnes, ajudant-los a reflexionar i no només donant la lliçó.
A partir de la reflexió final, ens fa entendre que per molt que no encertem amb un alumne no hem de perdre la força ni l'esperança i que mai ens hem de donar per vençuts, ja que com a professors no podrem ajudar a tots els alumnes, però si ens donem per vençuts no podrem ajudar a cap.
