dimecres, 30 de desembre del 2009

Exposicions de territori

Aquesta és una activitat compartida amb COED i TIC, es tractava de fer una exposició per parelles sobre un tema relacionat amb el territori.

Un cop vistes totes les exposicions he de dir que hem van sobtar molt la disparitat de temes, es cert que el punt de partida, el territori, deixava el camp molt obert, però tot i així els temes van anar des de festes populars de diferents llocs (va ser un dels temes més escollits) fins a l'exposició d'un planeta imaginari. Tot i això crec que tots els grups van fer una bona tasca, i tot i que hi havia gent que es va posar força nerviosa, les exposicions van ser molt interessants.

En el meu cas, vaig fer l'exposició junt amb la Laia Castellà, sobre l'organització d'activitats en els pobles petits, es un tema que va sorgir una mica gràcies a la Laia, al principi del curs a mida que ens anàvem coneixent, m'explicava coses del seu poble, Tarroja, de Lleida, i una de les coses que hem va explicar va ser com feien els reis, hem va semblar molt interessant, i més tard quant ens van proposar l'activitat, varem creure que aquest seria un molt bon tema.

A banda de fer l'exposició, també havíem de avaluar (seguint unes pautes)la feina dels altres grups, he de reconèixer que aquesta, per mi, va ser la part més difícil, ja que a per preparar la meva presentació sabia el que havia de fer, és a dir, es tractava de buscar informació, treballar-la i preparar la presentació, però fer l'avaluació dels altres grups mentre feien la presentació és més difícil, suposo que s'ha de tenir pràctica per poder escoltar i avaluar al mateix temps, a més a més el primer dia que encara no sabia ben bé quins eren els criteris d'avaluació, hem vaig tornar boixa. No obstant crec que es un bon exercici, ja que com a futurs mestres ens hem d'acostumar a aquest tipus d'avaluacions.

Blocoesfera

Entenem per blocoesfera el conjunt de blocs i interaccions d'aquests. Hi han tres maneres en que es poden comunicar els blocs entre ells, aquestes són:
  1. Fent una entrada en el bloc d'un mateix fent referència al bloc d'un altre persona. En aquests cas es convenien fer un enllaç sobre el nom del bloc al que fem referència per tal de facilitar la relació entre els blocs.
  2. Deixar que els visitants del meu bloc facin comentaris. D'aquesta manera el visitant pot intercanviar opinions amb nosaltres, i desprès, si es el cas, el podem contestar. Aquests comentaris queden reflectits a la pantalla de tal manera que si un altre visitant entra pot veure les opinions que s'han deixat.
  3. Blogroll: es tracta de tenir un llistat de blocs que nosaltres recomanem, a un dels marges del nostre bloc.

Bons comunicadors

Aquest és un exercici de classe on per saber quines eren les característiques que més destaquen en els oradors, primer ens van demanar que diguéssim algun nom d'algú conegut, per poder desprès treure conclusions.

En el meu cas vaig escollir en Espartac Peran ja que sovint veig el programa que presentava a TV3 Bocamoll les qualitats que li trobo per ser un bon orador és que té una bona pronúncia, fa un ús correcte de la llengua, vocalitza bé i té allò que diríem "carisme".

Un cop cadascú va triar el seu personatge, vam posar les qualitats en comú. D'aquesta manera varem observar les diferències i les semblances que hi havien. Per exemple hi havia gent que li donava importància a la col·locació postular, d'altres creien que també era important el vestuari, i alguns opinaven que el que comptava era la convicció o no a la hora de parlar.

Paraules malsonants

Aquesta és una activitat que varem fer a l'assignatura de COED, primer ens van donar una sèrie de paraules i desprès ens van demanar que les ordenéssim segons lo "fortes" que ens semblessin del 1 al 7, sent 1 la paraula menys pejorativa i 7 la més.

El resultat de la meva sèrie va ser el següent:
  1. Brut
  2. Porc
  3. Merdós
  4. Ronyós
  5. Llardós
  6. Infecte
  7. Impur
Un cop cadascú va ordenar la seva sèrie, ens van demanar que anéssim alçant la mà amb cada paraula i el valor que li havíem donat, per exemple brut, primer alçaven la mà els que li havien posat un 1, desprès els que li havien posat un 2, i així successivament amb totes les paraules.

La disparitat en les respostes ens va servir per reflexionar, i donar-nos compte de que tot i ser les mateixes paraules, no tenien el mateix significat o pes per a tothom. Aquesta activitat personalment amb va servir per entendre millor el concepte de que el llenguatge va lligat amb la nostra experiència i amb l'autorealització, ja que segons les experiències que visquem les paraules tindran un significat o un altre, i això també va formant el nostre caràcter.

El debat

Aquests són els aspectes organitzatius que hem hagut de tenir en compte a l'hora de fer els debats:

  • Els debats es faran en grups de 8/10 persones (en total, 8 grups a la classe), formats per 2 equips de 4/5 persones. Cadascun d'aquests equips s'organitzarà de manera que, com a mínim, 3 persones tindran el paper principal d'oradors. Els altres tindran el paper principal d'investigadors i també podran fer preguntes durant el debat.
  • Cal que cada equip nomeni un "capità" abans de començar la preparació del debat, que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.
  • Els debats constaran de 4 parts per a cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debat universitari, analitzat a classe (Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats).
  • Cada equip disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts del debat (3 min x 4 parts = 12 minuts per equip). Cada debat, doncs, tindrà una durada de 24 minuts. El control del temps el portarà el propi equip. Cal ser molt estrictes. Això implica haver preparat molt els arguments del debat.
  • Durant els debats, disposarem d'una pauta per dur a terme una avaluació mútua (entre companys). El dia del debat cadascú la durà a terme individualment. Posteriorment, caldrà posar-la en comú amb el propi grup de debat i lliurar-ne només una per grup durant la setmana següent a la finalització dels debats, juntament amb una autoavaluació, també de grup.

Conferència Antonio Orozco

Guillermo Orozco és professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic. Va fer una conferència sobre el llenguatge audiovisual, i aquestes són alguna de les idees que en vaig extreure:
  • Audiència: amb mitjans de comunicació com Internet un ha d'adquirir cartes tècniques, en canvi l'imatge és universal, per veure la tele o anar al cinema no fa falta tenir/adquirir eines o tècniques per entendre el que veiem, o això és el que ens pensem, ja que en la imatge també hi han tècniques per deixar veure el que un vol ensenyar, i això requereix entrenament, tant del qui ho produeix com de qui ho veurà a la TV. Cada mitjà té un codi, i hem d'aprendre a desxifrar-lo.
  • Relació dels nens amb la pantalla: aquesta relació és una relació que ha d'estar controlada per la família i l'escola. Però qui té la responsabilitat d'educar sobre el que veiem? Tan la família com l'escola ha d'educar als nens sobre el que veuen a les pantalles. Tot al que passa a casa o a l'escola afecta a el temps i el que miren els nens. Els mitjans de comunicació no obstant, també tenen una responsabilitat ja que ells també eduquen (són els que decideixen quins programes es fan i en quina franja horària es transmeten).
  • Els mitjans audiovisuals a l'aula: no és el mateix l'ensenyament mitjançant un vídeo que l'ensenyament d'un professor. El que es pot ensenyar a través d'imatges a de ser complementari al que hagi dit el professor o un llibre de text. A l'escola s'haurien d'impartir classes de competència comunicativa per tractar amb les noves tecnologies. De la mateixa manera que es fan exàmens escrits o orals, també s'haurien de fer exàmens d'audiovisuals.
  • Les noves generacions tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies: ja que des de ven petits estan submergits en un món ple de tecnologia.
Personalment estic d'acord amb moltes de les observacions fetes per Guillermo Orozco. Per exemple amb el tema de la audiència, i els coneixements que s'haurien d'adquirir per tractar amb el que ens transmeten mitjançant la pantalla, estic completament d'acord, ja que molt sovint rebem més informació de la que ens pensem, o rebem l'informació de manera predeterminada, és a dir, que ens ensenyen les coses d'una determinada manera perquè siguem més susceptibles a rebre la informació de la manera en que es vol que la rebem. Es l'exemple que ha donat de la posició de la càmera i la sensació, sentiment que rebem segons la imatge que veiem hagi estat pressa des d'una posició o un altre.

Tampoc es d'estranyar l'afirmació de que els nens tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies, i es que des de ven petits aquests viuen envoltats de tecnologia. Els jocs per la canalla que es venen ara, pràcticament tots porten algun mecanisme tecnològic, i o aprenen a manegar-se o es queden sense jugar.

Relació codi oral i codi escrit

Entre els autors que han estudiat la relació del codi oral amb el codi escrit, Gérard Vigner (1982) i Leonard F.M. Scinto (1986) ofereixen dues visions globals i complementàries.

Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral/escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua:
  • L'escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramaticals i de traducció.
  • L'escrit codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial. S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral. Mètodes àudio-visuals.
  • L'escrit llengua: l'oral i l'escrit són autònoms. S'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu.
Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral/escrit:
  • Model dependent (tradicional): es considera l'oral com la manifestació primera i primordial del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
  • Model equipo·lent (cercle de Praga): l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
  • Model independent (Glossemàtica): l'oral i l'escrit són totalment independents, i només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot manifestar el llenguatge.

La competència comunicativa

Les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar, o quan hem de callar, i també sobre que parlar, amb qui, on per a què i com. És a dir des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica, sinó que també aprenem els seus registres.

Aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.

Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant - oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, en situacions culturalment significatives. Per a ells, doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del temps, del procés de socialització.

La competència comunicativa es manifesta de la mateixa manera en les dos vessants següents:
  • Sistemes primaris de comunicació: són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, una notícia, etc.
  • Sistemes secundaris de comunicació: són de major elaboració i complexitat, es produeixen en esferes de més elaboració cultural. Giron i Vallejo ho expliciten així: la comunicació en aquests sistemes és bàsicament escrita, però també comprèn formes orals com conferències, seminaris, fòrums, etc. Es tracta de la comunicació literaria, científica, tècnica, sociopolítica, jurídica i de comunicacions no verbals, com les arts visuals o mixtes com el teatre.
Doncs què entenem per competència comunicativa?. Segons Gumperz i Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats, motivacions i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiència".

Components de la competència comunicativa:
  • Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic: nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.
  • Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús. és l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: situació dels participants, propòsit de la interacció, les normes i convencions d'aquesta.
  • Competència discursiva: l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
  • Competència estratègica: l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Les habilitats lingüístiques

Llegir, escriure, parlar i escoltar: són les habilitats que un usuari de la llengua a de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles: oral (parlar i escoltar), escrita (llegir i escriure), emissor (parlar i escriure) i receptor (llegir i escoltar).
  • Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit, no és només descodificar un text, llegir és igual a comprendre, i això té unes implicacions:
  1. És un procés actiu, perquè qui llegeix a de construir el significat del text, ja que el significat que té pel qui el llegeix no es una replica del significat que l'autor li va voler donar.
  2. És aconseguir un objectiu, una finalitat: depenent del que volem extreure de la lectura llegirem el text de maneres diferents.
  3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, qui llegeix a de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap.
  4. És implicar-se en un procés de predicció i inferència: qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint.
Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (característiques del text).

Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Què demana saber escoltar?: per saber escoltar hem de tenir en compte el següent:
  1. Un paper actiu i participatiu.
  2. Un respecte per l'emissor i les seves idees.
  3. Objectiu, per intentar entendre que ens diu l'altre.
  4. Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
  5. Descobrir les idees principals del missatge, reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

El procés comunicatiu

Aquest és un resum d'un document que ens van donar a la classe de COED sobre el procés comunicatiu:

Quelcom més que un mitjà de comunicació:
  • El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals, peculiarment organitzades. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació.
Elements per una definició de llenguatge:
  • La humanitat té com a facultat el llenguatge. Aquest s'organitza en diferents nivells:
-El discurs
-L'oració
-El sintagma
-El morfema
-El fonema
  • A més a més, comporta la creativitat, que ens permet l'expressió verbal d'un número no limitat de sensacions, situacions, idees, etc. I també ens fa possible fer referència a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).
  • A l'hora de definir el llenguatge s'han de tenir en compte diferents aspectes per tal de fer una definició completa, aquests són els següents:
  1. El llenguatge i l'organització de l'entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en el que vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. D'altre banda, els infinits esglaons de la cadena cromàtica són dividits en set segments, als que assignem un color. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que del món fem a través del llenguatge.
  2. El llenguatge i el pensament: El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. La veritat és que sense la base d'una constitució cerebral minimament adequada no és possible el llenguatge. I com a contrapunt, amb la total falta del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència en els éssers humans. És en la mútua implicació de ambdós factors on sembla restar d'interpretació més plausible del desenvolupament humà, tot i que aquesta és una hipòtesi purament especulativa.
  3. El llenguatge i la memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. No és que sigui l'únic pilar en el que es basa: existeix sens dubte una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Però la memòria col·lectiva d'un poble es conserva, molt principalment, en mites, llegendes, històries i tradicions, totes elles conduïdes per la llengua. En el terreny individual la llengua desenvolupa un paper singular en la formació de l'identitat personal.
  4. El llenguatge i l'auto expressió: Al dir que el llenguatge fa possible l'auto expressió, vol dir, que es refereix al discurs intern. La veritat és que la nostre llengua l'acompanya necessàriament e inseparablement el flux discursiu: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua.
  5. El mitjà més extens: En tota expressió humana es pot trobar una traducció al llenguatge. Però això no passa en sentit contrari, no tota expressió lingüística pot ser traduïda al llenguatge visual, per exemple.
  • Amb tots aquests punts podem extreure la definició general de llenguatge: Amb ell reduïm i ordenem les percepcions del nostre entorn. És un element bàsic en la construcció del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells, i la parla desplaçada. És indispensable com a suport de la memòria, tan individual com col·lectiva. Resulta ser quelcom més que un instrument per a la comunicació: ens permet l'auto expressió. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm els éssers humans.


diumenge, 15 de novembre del 2009

Presentació els ordinadors portàtils a les aules

Aquesta és una presentació que vàrem preparar en grup (Elisabeth, Juan Antonio, Sandra Laia i jo) a la classe de TIC. És tractava de fer una exposició sobre la introducció de ordinador portàtils a les aules.



Història i antropologia de l'educació...


El club de los emperadores.



Introducció

El club de los emperadores, dirigida per Michael Hoffman, és una pel·lícula que tracta sobre uns estudiants d'un internat bastant transmissiu d'Estats Units, en el qual un mestre s'encarrega d'ensenyar història de Grècia i Roma. La pel·lícula girarà entorn a l'arribada d'un alumne problemàtic i de com el mestre farà tot el possible per ajudar-lo.

Els capítols i relació amb El tono en la enseñanza

1. Camí d'entrada a l'escola

El primer dia de curs es veu un noi corrent per la gespa dels jardins del col·legi. El mestre l'atura i li pregunta si sabria explicar-li una definició de camí. El noi dubte i el mestre li diu: "¿lugar por lo que alguien o algo transita?". Llavors el noi s'aparta immediatament de la gespa. Un cop s’aparta, el mestre li diu: “Sigue el camino de otros grandes hombres que lo han precedido”. Com es pot observar, ja des del primer dia de curs es deixa veure l'autoritat que té el mestre i el respecte dels alumnes vers ell i es comença a perfilar l'estil de l'escola: el transmissiu.

2. Hora d'anar a dormir

Són vora les 21:00 a l'escola. Estan tots els alumnes a les seves habitacions, llegint, parlant o fent qualsevol cosa. Un alumne és al llit llegint un llibre dels cartaginesos quan entra el professor i li diu que ja és hora d'anar-se'n a dormir. L'alumne fa cas immediatament. Aquí es pot veure un intent d’aproximació perquè el mestre pregunta a l’alumne què està llegint. Després es veu com el professor diu que ja són les 21:00 i apaga els llums.

Tenir aquests horaris tan pautats és propi de l’escola transmissiva.

3. Els alumnes vestits amb togues

El director entra a l'aula i es dirigeix al professor com a "senyor Hundert" i presenta a un nou alumne, Sedgewick Bell, que des del primer moment té petits enfrontaments amb el professor. Aquest tracte de "senyor" fa que la distància entre els alumnes i el professor al principi de la pel·lícula sigui major.

El professor per donar-li la benvinguda s'apropa a ell, li dona la mà i content li diu "encantat", això fa que l'alumne se senti còmode a l'aula. Després, un cop ha marxat el director, en Sedgewick Bell li pren el pèl al professor, doncs veu a tots els alumnes amb la toga posada i els diu que es pensava que el col·legi era masculí, però el professor des del principi s'imposa i li diu que la toga se'ls donava als romans quan feien el pas de la infància cap a la vida adulta referint-se a que el seu comportament no ha estat d'adult.

Es nota que és un professor que te experiència amb aquests comportaments difícils i que viu l'assignatura i els valors que tracta d'inculcar als seus alumnes.

4. Mirada d'autoritat

El professor diu a en Sedgewick que s'assegui a un lloc determinat, però l'alumne, en comptes de fer-li cas, li diu que es pot quedar assentat al final de la classe. Aleshores, el professor el mira fixament i li diu: “señor Bell, siéntese". En aquesta frase el professor no alça la veu ni s'enfada, simplement utilitza la mirada per fer-li entendre a l'alumne que està parlant seriosament i que el que li ha dit no està sotmès a debat. En aquesta mirada el públic també pot veure que el professor tindrà problemes amb aquest alumne des d’aquest moment.

5. En Sedgewick surt a la pissarra

En Bell intenta distreure a tota la classe fent un soroll mentre el professor esta apuntant a la pissarra. Tot i que ell està d'esquenes a l’alumnat, i no veu quin alumne ho ha fet, ell s’ho suposa. El fa sortir davant de tots i li pregunta què és el que estava apuntant, advertint-li que la resposta és molt fàcil, i en Bell diu bé la resposta. Aleshores, el professor li diu que nombri als emperadors que ha explicat fins ara i l'alumne comença a fer broma amb els set nans de la Blanca Neus i els components dels Beatles. Tot i així, com vam llegir en el Tono en la enseñanza, el professor no perd la paciència i li diu que l'estupidesa no té remei per fer reaccionar a l'alumne.

6. El mestre dóna un llibre de text a en Sedgewick al dormitori

El professor ha anat a parlar amb el pare d’en Sedgewick i aquest li diu que es limiti a transmetre coneixements al seu fill, que no l'eduqui. Tot i així, el professor no es dóna per vençut i li presta el seu propi llibre de text perquè no dóna a l'alumne per perdut, és a dir, confia en les seves possibilitats i creu en ell. L'alumne se sorprèn.

En aquest fragment el professor mostra esperança i podem veure reflectida la importància de sentir-se reconegut. El mestre es preocupa per en Sedgewick, com hem vist. Es podria dir que és un comportament constructiu.

7. En Sedgewick treu un cinc a un examen

El professor crida al senyor Bell per els camins de l'escola i li dóna un examen que va fer. L'alumne amb cara de decepció li diu que només és un cinc. El professor, per tal d'animar-lo li diu: "però ja saps el que diuen de Roma: que tots els camins condueixen a ella".

En aquest fragment, el professor mostra una esperança per Sedgweick, perquè l'alumne comença a fer esforços per tal d'aprovar els exàmens, i el professor li dóna confiança al dir-li que va per bon camí per tal d'aconseguir ser un dels primers de la classe.

Com ens diu el llibre El tono en la enseñanza, que un professor apreciï, valori i estimi els alumnes és molt important, ja que aquests canviaran el seu comportament, ja sigui cap a la matèria donada, o cap a l'actitud que tenen davant el professor.

8. En Sedgewick és admès per poder participar a la classificació pel concurs Julio César

A l’escena es veu com tots els alumnes miren la llista (creada a partir de les notes d’uns exàmens) per saber si són aptes per poder aspirar al concurs Julio César. Aleshores, en Bell veu a la llista el seu nom.

Com diu El tono en la enseñanza, en aquesta situació es veu reflectida la sorpresa de l’alumne al veure el seu nom per primera vegada a la llista. El professor, a través de la confiança que diposita en l’alumne i el reconeixement que li dóna, produeix que l’alumne lluiti per aconseguir la meta final.

L’esperança es reflecteix a tot, dóna paciència, tolerància i fe en les possibilitats dels nens. Els nens són l’esperança, la qual implica compromís i treball. El professor mostra la seva fe en l’alumne, i d’aquesta manera es veu una evolució molt clara en Bell.

9. Partit de beisbol amb els alumnes

En aquest capítol es veu com en Sedgewick incita al professor perquè jugui a beisbol amb ell i la resta de la classe. El professor accepta tirar una bola. El professor, abans de batejar, desconcerta al Sedgewick dient-li en llatí "volem un “pitcher”, no un recollidor de pilotes". Sedgewick llença la pilota i el professor tira tant fort, i amb tanta mala fortuna, que trenca el vidre del cotxe del director. Els alumnes comencen a córrer i el professor va darrere d’ells. Un cop a l'habitació d'un dels alumnes, aquests feliciten al professor pel seu tir.

Com ens diu en el llibre El tono en la enseñanza, un bon professor viu la matèria que imparteix. Aquí podem veure que, fins i tot en un partit de beisbol, el professor els recita un frase en llatí. També podem veure que la distancia que hi havia al principi entre el professor i els alumnes cada cop es més estreta i l'estima es fa més gran entre els uns i els altres.

10. Sedgewick es classifica per participar al concurs Julio César

Moments abans, es veu al professor corregint els últims exàmens, i es veu com en Bell queda 4rt només per un punt. Al final, decideix canviar la puntuació i fer-lo pujar una posició. Aleshores, es veu com publica la llista i en Bell veu que ha quedat 3r, per tant, és un dels finalistes del concurs Julio Cèsar.

El professor ha confiat en el seu alumne i ha pogut veure l’evolució individual del nen. D’aquesta manera demostra que veu a cada alumne individualment, a més a més de mostrar als seus alumnes la confiança que diposita en ells. En aquesta escena es veu la sorpresa que mostra l’alumne davant d’aquest fet, ja que el paper de l’educador amb tacte és mantindre viu l’interès de l’alumne.

11. Entrada dels tres classificats i presentació del concurs

En aquesta escena es veu com els tres finalistes del concurs entren a la sala i es dirigeixen cap l’escenari. Es pot veure com els companys els animen i l’orgull que tenen tots tres d’haver arribat on tots desitjaven arribar, a la final del concurs.
Aquest moment era molt important per tots, i el professor ha sabut despertar l’interès a tots els seus alumnes, a més a més de fer que agafessin confiança en ells mateixos i ha demostrat tenir un tacte pedagògic. Tot això s’ha reflectit per poder arribar al moment que tots desitjaven.

12. Trampes de petit i de gran al concurs Julio César

De petit: Ha arribat el gran concurs, i a mida que transcorre aquest, arriba un punt on el professor se’n adona que en Sedwig està fent trampes, llavors parla amb el director i aquest li diu que ho deixi estar. El professor no està d'acord amb que en Sedwig se surti amb la seva, però no pot expulsar-lo del concurs, i decideix fer-li una pregunta que no està en el temari i que sap que l'altre concursant que queda la sabrà respondre. D'aquesta manera, aconsegueix eliminar en Bell (que, evidentment, no se sabia la resposta).

De gran: El professor se’n torna a adonar que en Sedwig fa trampes i, igual que de petit, en comptes de fer-lo fora directament, li fa una pregunta que no surt al temari i el torna a eliminar.

En aquest segment es veu el tacte del professor per aconseguir donar una lliçó a l'alumne però sense humiliar-lo.

13. Els alumnes donen una placa al professor

Després del concurs Julio César a l'etapa adulta, els ex alumnes del mestre li donen una placa agraint-li les seves ensenyances. Amb la resposta del mestre s'observa clarament allò que diu que no tan sols aprèn l'alumne del mestre, sinó també el mestre de l'alumne.

14. Reflexió final del professor

El professor puja a l'helicòpter per anar-se’n de la reunió on era amb els seus ex alumnes i fa tota una reflexió del que ha passat des d’aquella classe fins ara.

"Havia vingut amb l'esperança d'haver-me equivocat amb en Bell, o millor encara, d'haver encertat al haver cregut en ell anys enrere, però la realitat no deixava cap dubte.

Com estudiós de la història no podia sorprendre'm ni de la seva audàcia ni del seu èxit. Jo havia fallat a en Bell, però el valor de la vida no el determina un sol fracàs ni un èxit aïllat. M'ho van ensenyar els meus altres alumnes”

Per molt que s'entrebanqui un professor, ha de confiar sempre en que amb l'aprenentatge, es pot canviar el caràcter d'un nen i així el destí d'un home. El professor ha de ser una persona que guiï, acompanyi i ajudi als alumnes i que mai perdi l'esperança de poder-los ajudar en tots els sentits.

I com també diu El tono en la enseñanza, un professor pot posar la millor llavor, pot cuidar la terra amb tota mena d'adobs, però mai sabrà que recollirà ni quan ho farà.

15. Classe amb nens i nenes

Han passat els anys, i es veu la mateixa classe que al començament de la pel·lícula, sembla que està igual, però ara no només hi ha nens a la classe sinó que també hi ha nenes. Però l'ensenyament continua essent transmissiu, doncs la distribució de les taules i la tarima és la mateixa.

Conclusió

En aquesta pel·lícula es veuen exemples clars d'una escola transmissiva: els horaris estrictes, classes homogènies, utilització d'uniformes, etc, però que a la vegada deixa veure comportaments constructius: el tarannà del professor per procurar estimular els seus alumnes a estudiar una assignatura que, a primera vista, pot semblar bastant avorrida, els mètodes que utilitza, fent participar als alumnes, ajudant-los a reflexionar i no només donant la lliçó.

D’altre banda ens ajuda a veure la importància i la necessitat de conèixer a cada alumne, la seva situació, la seva vida i experiències per tal de poder comprendre'l millor i així poder ajudar-lo de la manera que més ho necessiti.

A partir de la reflexió final, ens fa entendre que per molt que no encertem amb un alumne no hem de perdre la força ni l'esperança i que mai ens hem de donar per vençuts, ja que com a professors no podrem ajudar a tots els alumnes, però si ens donem per vençuts no podrem ajudar a cap.



Sistema respiratori


Sistema respiratori

El sistema o aparell respiratori és el sistema responsable de fer possible el mecanisme de la respiració. La seva funció és obtenir aire en forma d'oxigen i expulsar-lo en forma de diòxid de carboni.

Taula de continguts




Parts del sistema respiratori





L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries (foses nasals, faringe, laringe, bronquis i bronquíols), els pulmons (formats per milions de saquets anomenats alvèols) i el diafragma.



Els moviments respiratoris

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.




1

En la inspiració s'agafa aire pel nas o la boca, aquest arriba als pulmons i fa baixar el diafragma a través de diferents òrgans.

En l'expiració es treu l'aire dels pulmons per la boca o el nas, pujant el diafragma.


La respiració

L'aire entra pel nas, que està connectat amb la faringe, un tub que baixa pel coll, i aquesta es connecta amb la tràquea. La tràquea es divideix quan arriba als pulmons. És aquí on la sang rep l'oxigen i desprèn el diòxid de carboni que fa el mateix recorregut que l'oxigen, però a l'inversa. Quan els pulmons reben l'aire (inspiració) el diafragma es relaxa, fet que permet que els pulmons agafin volum; i quan els pulmons es contrauen expulsen l'aire (expiració).

Com a curiositat cal dir que el singlot té el seu origen en unes reacciones espasmòdiques d'aquest múscul.


Vídeo: sistema respiratori


La respiració





notes



1 http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

Paraules noves

Aquestes són algunes paraules que he après últimament:
  • Resiliència: resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc. Aquesta és la definició que dóna el Diccionari d'Estudis Catalans, aplicat al camp de l'educació entenem resiliència per la capacitat que té una persona (nen) per crear-se un futur malgrat maltractament o males situacions.
  • Escarafalls: demostracions exagerades, hipòcrites, de reprovació, de refús.
  • Capciró: trosset de la punta o de l'extrem d'una cosa. Cap s'un dit.
  • Alenar: exhalar o tirar l'alè.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Igoogle

Prova de publicació? Aquesta entrada és una entrada que he fet directament des de la pàgina principal de iGoogle. Per poder fer això només fa falta buscar el gadget de blogger en les aplicacions de iGoogle i fer l'entrada des de allà.
Presentació iGoogle: A la classes de TIC en van demanar que féssim una exposició sobre algun programa dels que ofereix google o algun programa de programari lliure, el meu grup (Laia Castellà i Cristina Bardia) vàrem escollir el iGoogle i aquesta és la presentació que vàrem fer:

dilluns, 2 de novembre del 2009



Aquesta és una pràctica que hem hagut de fer en la classe de TIC. Es tractava de fer una activitat usant diferents programes a la vegada per aconseguir una presentació com la de d'alt. Per fer aquesta activitat hem fet servir els programes següents:
  • Gimp: per dimensionar la fotografia en la mida que volem (també l'utilitzaríem si volguéssim fer un collage).
  • Audacity: per treballar sobre la cançó (pujar-li o baixar-li el volum, tallar-la, etc.) i per enregistrar la veu.
  • windows movie maker: per juntar-ho tot (la foto amb l'àudio), posar el text i fer que el text i l'àudio anessin més a menys alhora.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Qui és? Fent camí

La Laia Castellà és una noia lluitadora, seguidora dels seu somnis que no es para davant dels entrebancs, sinó que s'enfronta amb ells.

Amb força i talent, és una persona que es fa el seu camí, parant-se per gaudir-lo, per veure tot allò que li ofereix, i sempre o sap rebre amb bona cara.

Amigable, acull a tot aquell que vulgui compartir el seu camí amb els braços oberts.

Tal i com mostra la fotografia, la Laia és una persona que va per la vida deixant petjada, camina amb seguretat i convicció, i deixa al mateix temps una marca inesborrable en les persones que tenen la sort de compartir amb ella encara que sigui un petit moment.

Personalment al estar al seu costat hem sento tranquil·la, contenta, relaxada, com quan estic en una platja a la posta de sol, i sento les onades trencant, i volen esborrar les marques d'un dia llarg. Així hem fa sentir ella, perquè hem transmet un sentiment, de que passi el que passi la vida continua, i al igual que les onades sempre ens podem endur els mals moments al fons del mar, per deixar pas lliure i net a un nou dia.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Va de mestres. Carta als mestres que comences de Jaume Cela i Juli Palou

La veritat és que tot el llibre m'ha agradat molt, he trobat moltes situacions ham les que m'he identificat i d'altres que m'han fet reflexionar. Pràcticament tots els capítols m'han fet parar per pensar en el que havia acabat de llegir, no obstant i per no fer-ho molt llarg, comentaré el fragment d'un dels capítols: mestres indicadors de fars:
  • "El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."Aquest parell de frases hem van impactar en el moment de llegir-les i avui que me l'he tornat ha llegir per fer l'entrada al blog, ho he pogut relacionar a més amb el que s'ha comentat a classe de Societat, Família i Escola, on hem estat parlant de la recilència, un dels punts que s'han tractat ha estat la posició que ha de prendre un mestre davant un nen amb unes situacions difícils: un mestre no s'ha de quedar amb allò que no és pot fer, sinó mirar el que podem fer amb aquell nen i les seves aptituds, per exaltar-les i donar-lis importància. Crec que aquesta frase s'ajusta amb el fragment del llibre, en que no és tant important arribar a solucionar al problema, sinó més aviat al estar allà per ajudar al alumne a trobar les eines que té per fer front a la situació que viu.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Noticies

Desprès d'haver llegit l'article de El País "Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?", he estat reflexionant, i decididament, estic d'acord amb la crítica a Internet i la tecnologia, no és que m'oposi a tota la tecnologia ni els avenços i avantatges que aquesta significa per a la societat, sinó més aviat, hem preocupa la dependència que esta creant en les persones. Conec a molta gent que no sabria que fer sense la tecnologia: guarden cites, telèfons i tota classe d'informació als seus mòbils, palms i a l'ordinador. Estan totalment lligats a aquests objectes i si passes qualsevol cosa (perdessin el mòbil, es trenques l'ordinador, etc.) es veurien totalment nuus, seria una catàstrofe de dimensions inimaginables. Crec que és aquesta dependència es el que s'hauria d'evitar, com diu el refrany: tot és bo si es fa en la correcte proporció (s'ha de procurar l'equilibri, allò entre poc i massa).
Hi ha una sèrie de T.V que crec que servirà per fer una reflexió. La sèrie es titula Angel, és una producció americana, que s'ambienta en una societat que viu desprès d'un pols (una mena de bomba electrònica que fa malbé tota la tecnologia), doncs bé, la societat que es veu, viu en un ambient de misèria. Sé que només es ficció però pensem un moment que passaria si en la societat actual passes quelcom semblant. Quina repercussió tindria?. Si es pensa, avui en dia tot es fa mitjançant la tecnologia, des de les grans empreses que fan negocis amb l'altre punta del món, fins a la botiga de barri que fa la comanda utilitzant Internet, o algun programa per conèixer l'accedent i el dèficit.
Resulta que aquesta situació no és del tot impossible, fa poc vaig veure un documental que parlava del moviment gravitatori de la terra, i entre d'altres cosses, es deia que dintre d'uns anys la terra patiria un gir, que provocaria l'intercanvi de posicions dels pols, una de les conseqüències d'aquest fet seria que els satèl·lits que ens permeten totes les comunicacions, ja siguin bé telefòniques o per Internet deixarien de funcionar (per una qüestió de codificació).
D'altre banda el comentari de Nicholas G. Carr, de que llegir s'ha convertit en un esforç, m'ha impactat, ja que crec que la lectura es una eina imprescindible per fomentar la imaginació i l'abstracció del món que ens envolta, encara que sigui per unes hores. Igualment d'impactan m'ha resultat l'estudi dels hàbits de recerca per Internet realitzat per la University College de Londres, ja que crec que quan una persona fa una recerca i utilitza el mètode "antic", és a dir, sense Internet, la consulta de diferents llibres fa que és realitzi una lectura del que tenim al davant, ja que no hi ha cap pestanya per cercar la part del text que ens interessa. Aquesta lectura, tot i que de vagades resulta infructuosa, sempre ens aporta un coneixement nou, pot ser que trobem informació, que tot i no ser el que cercàvem, ens resulti interessant.
Us invito a que feu les vostres pròpies reflexions sobre el tema, i que feu qualsevol comentari al que he dit.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Noticies

Acabo de llegir una noticia a El Pais que parla sobre el "ciberacoso" i me quedat de pedra.
Es increïble que un percentatge del 26'6% dels adolescents es trobin en aquesta situació.
Crec que és una bona notícia per reflexionar sobre les noves tecnologies i les seves implicacions. Què es pot arribar a fer per evitar aquesta situació? Es només responsabilitat dels pares, o també es tasca de l'escola ensenyar als nens a saber moure's per la xarxa?
Us animo a llegir la notícia i a reflexionar sobre el tema (a mi com a mínim m'ha fet pensar).

Paraules noves

Aquestes són les paraules que he après aquesta setmana:
  • Nogensmenys: el que en castellà diríem "ni mucho menos"
  • Propedèutica: previsora, perspectiva (en el sentit del que s'ha de fer).
  • Paideia:tot i que aquesta si que l'havia sentit no sabia ven ve el significat, que es, educació del nen, per fer-lo un ciutadà que pugui viure a la polis.

La universitat: com si el futur fos el sentit

Introducció (idees importants de cada paràgraf)
  • Mirar cap endarrere per reflexionar sobre el futur.
  • Sentit de la universitat en el futur.
  • Acadèmia, fa referència a Plató. Què passaria si desapareixes.
  • La necessitat d'una orientació, fa que la gent es qüestioni o no certs aspectes de la vida.
  • Tema del discurs.
  • Política de la universitat.
Capítol 1: Universitat/Institució:
  • El saber demana ser transmès.
  • Paideia, educació del nen, per fer-lo un ciutadà que pugui viure a la polis.
  • La universitat té dos mil·lenis d'evolució.
  • Universitat i societat no estan separades, sinó que són indissociables, una inclou l'altre. La mateixa gent que forma la societat, forma la universitat.
  • Sentit institucional: no es pot parlar d'un sentit institucional, perquè la gent no està prou implicada, ni interessada en crear institucions. Per l'autor institucions són les escoles, o les ONG, en definitiva estructures que cobreixin una necessitat de la societat.
  • La iniciativa d'un grup de persones per debatre un tema, pot crear institucions, per exemple un ateneu. Les institucions poden tenir una certa inèrcia, que pot donar una certa manca de llibertat i flexibilitat.
  • La institució dificulta la llibertat individual de la persona.

dimecres, 30 de setembre del 2009

El portal edu3.cat
Edu3.cat

dijous, 17 de setembre del 2009

Hola a tothom!

Crec que per començar estaria bé presentar-me, ja que encara no ens coneixem, i aquesta pot ser una manera de trencar el gel.
Hem dic Nadia, tinc 23 anys i visc a Sant Cugat del Vallès. Vinc d'estudiar interiorisme, però no era per a mi, i desprès d'estar treballant com a professora de gimnàstica rítmica a una escola, i de fer algunes classes particulars, hem vaig donar compte de que m'agradava estar amb les nenes, i que m'omplia de felicitat quan veia que de cop i volta, desprès d'haver estat treballant algun exercici que costava, se'ls encenia la bombeta i entenien l'exercici; i per això hem vaig decidir a estudiar magisteri.
Bueno espero conèixer a molta gent, aprendre molt, i pasor-ho bé.
Fins aviat.