Qui és? Fent camí

La Laia Castellà és una noia lluitadora, seguidora dels seu somnis que no es para davant dels entrebancs, sinó que s'enfronta amb ells.

Amb força i talent, és una persona que es fa el seu camí, parant-se per gaudir-lo, per veure tot allò que li ofereix, i sempre o sap rebre amb bona cara.

Amigable, acull a tot aquell que vulgui compartir el seu camí amb els braços oberts.

Tal i com mostra la fotografia, la Laia és una persona que va per la vida deixant petjada, camina amb seguretat i convicció, i deixa al mateix temps una marca inesborrable en les persones que tenen la sort de compartir amb ella encara que sigui un petit moment.

Personalment al estar al seu costat hem sento tranquil·la, contenta, relaxada, com quan estic en una platja a la posta de sol, i sento les onades trencant, i volen esborrar les marques d'un dia llarg. Així hem fa sentir ella, perquè hem transmet un sentiment, de que passi el que passi la vida continua, i al igual que les onades sempre ens podem endur els mals moments al fons del mar, per deixar pas lliure i net a un nou dia.

Carrer universitat

Mostra un mapa més gran

Va de mestres. Carta als mestres que comences de Jaume Cela i Juli Palou

La veritat és que tot el llibre m'ha agradat molt, he trobat moltes situacions ham les que m'he identificat i d'altres que m'han fet reflexionar. Pràcticament tots els capítols m'han fet parar per pensar en el que havia acabat de llegir, no obstant i per no fer-ho molt llarg, comentaré el fragment d'un dels capítols: mestres indicadors de fars:

• "El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."Aquest parell de frases hem van impactar en el moment de llegir-les i avui que me l'he tornat ha llegir per fer l'entrada al blog, ho he pogut relacionar a més amb el que s'ha comentat a classe de Societat, Família i Escola, on hem estat parlant de la recilència, un dels punts que s'han tractat ha estat la posició que ha de prendre un mestre davant un nen amb unes situacions difícils: un mestre no s'ha de quedar amb allò que no és pot fer, sinó mirar el que podem fer amb aquell nen i les seves aptituds, per exaltar-les i donar-lis importància. Crec que aquesta frase s'ajusta amb el fragment del llibre, en que no és tant important arribar a solucionar al problema, sinó més aviat al estar allà per ajudar al alumne a trobar les eines que té per fer front a la situació que viu.

Noticies

Desprès d'haver llegit l'article de El País "Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?", he estat reflexionant, i decididament, estic d'acord amb la crítica a Internet i la tecnologia, no és que m'oposi a tota la tecnologia ni els avenços i avantatges que aquesta significa per a la societat, sinó més aviat, hem preocupa la dependència que esta creant en les persones. Conec a molta gent que no sabria que fer sense la tecnologia: guarden cites, telèfons i tota classe d'informació als seus mòbils, palms i a l'ordinador. Estan totalment lligats a aquests objectes i si passes qualsevol cosa (perdessin el mòbil, es trenques l'ordinador, etc.) es veurien totalment nuus, seria una catàstrofe de dimensions inimaginables. Crec que és aquesta dependència es el que s'hauria d'evitar, com diu el refrany: tot és bo si es fa en la correcte proporció (s'ha de procurar l'equilibri, allò entre poc i massa).
Hi ha una sèrie de T.V que crec que servirà per fer una reflexió. La sèrie es titula Angel, és una producció americana, que s'ambienta en una societat que viu desprès d'un pols (una mena de bomba electrònica que fa malbé tota la tecnologia), doncs bé, la societat que es veu, viu en un ambient de misèria. Sé que només es ficció però pensem un moment que passaria si en la societat actual passes quelcom semblant. Quina repercussió tindria?. Si es pensa, avui en dia tot es fa mitjançant la tecnologia, des de les grans empreses que fan negocis amb l'altre punta del món, fins a la botiga de barri que fa la comanda utilitzant Internet, o algun programa per conèixer l'accedent i el dèficit.
Resulta que aquesta situació no és del tot impossible, fa poc vaig veure un documental que parlava del moviment gravitatori de la terra, i entre d'altres cosses, es deia que dintre d'uns anys la terra patiria un gir, que provocaria l'intercanvi de posicions dels pols, una de les conseqüències d'aquest fet seria que els satèl·lits que ens permeten totes les comunicacions, ja siguin bé telefòniques o per Internet deixarien de funcionar (per una qüestió de codificació).
D'altre banda el comentari de Nicholas G. Carr, de que llegir s'ha convertit en un esforç, m'ha impactat, ja que crec que la lectura es una eina imprescindible per fomentar la imaginació i l'abstracció del món que ens envolta, encara que sigui per unes hores. Igualment d'impactan m'ha resultat l'estudi dels hàbits de recerca per Internet realitzat per la University College de Londres, ja que crec que quan una persona fa una recerca i utilitza el mètode "antic", és a dir, sense Internet, la consulta de diferents llibres fa que és realitzi una lectura del que tenim al davant, ja que no hi ha cap pestanya per cercar la part del text que ens interessa. Aquesta lectura, tot i que de vagades resulta infructuosa, sempre ens aporta un coneixement nou, pot ser que trobem informació, que tot i no ser el que cercàvem, ens resulti interessant.
Us invito a que feu les vostres pròpies reflexions sobre el tema, i que feu qualsevol comentari al que he dit.

Noticies

Acabo de llegir una noticia a El Pais que parla sobre el "ciberacoso" i me quedat de pedra.
Es increïble que un percentatge del 26'6% dels adolescents es trobin en aquesta situació.
Crec que és una bona notícia per reflexionar sobre les noves tecnologies i les seves implicacions. Què es pot arribar a fer per evitar aquesta situació? Es només responsabilitat dels pares, o també es tasca de l'escola ensenyar als nens a saber moure's per la xarxa?
Us animo a llegir la notícia i a reflexionar sobre el tema (a mi com a mínim m'ha fet pensar).

Paraules noves

Aquestes són les paraules que he après aquesta setmana:

• Nogensmenys: el que en castellà diríem "ni mucho menos"
• Propedèutica: previsora, perspectiva (en el sentit del que s'ha de fer).
• Paideia:tot i que aquesta si que l'havia sentit no sabia ven ve el significat, que es, educació del nen, per fer-lo un ciutadà que pugui viure a la polis.
  

La universitat: com si el futur fos el sentit

Introducció (idees importants de cada paràgraf)

• Mirar cap endarrere per reflexionar sobre el futur.
• Sentit de la universitat en el futur.
• Acadèmia, fa referència a Plató. Què passaria si desapareixes.
• La necessitat d'una orientació, fa que la gent es qüestioni o no certs aspectes de la vida.
• Tema del discurs.
• Política de la universitat.

Capítol 1: Universitat/Institució:

• El saber demana ser transmès.
• Paideia, educació del nen, per fer-lo un ciutadà que pugui viure a la polis.
• La universitat té dos mil·lenis d'evolució.
• Universitat i societat no estan separades, sinó que són indissociables, una inclou l'altre. La mateixa gent que forma la societat, forma la universitat.
• Sentit institucional: no es pot parlar d'un sentit institucional, perquè la gent no està prou implicada, ni interessada en crear institucions. Per l'autor institucions són les escoles, o les ONG, en definitiva estructures que cobreixin una necessitat de la societat.
• La iniciativa d'un grup de persones per debatre un tema, pot crear institucions, per exemple un ateneu. Les institucions poden tenir una certa inèrcia, que pot donar una certa manca de llibertat i flexibilitat.
• La institució dificulta la llibertat individual de la persona.