dimarts, 13 d’octubre del 2009

Va de mestres. Carta als mestres que comences de Jaume Cela i Juli Palou

La veritat és que tot el llibre m'ha agradat molt, he trobat moltes situacions ham les que m'he identificat i d'altres que m'han fet reflexionar. Pràcticament tots els capítols m'han fet parar per pensar en el que havia acabat de llegir, no obstant i per no fer-ho molt llarg, comentaré el fragment d'un dels capítols: mestres indicadors de fars:
  • "El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."Aquest parell de frases hem van impactar en el moment de llegir-les i avui que me l'he tornat ha llegir per fer l'entrada al blog, ho he pogut relacionar a més amb el que s'ha comentat a classe de Societat, Família i Escola, on hem estat parlant de la recilència, un dels punts que s'han tractat ha estat la posició que ha de prendre un mestre davant un nen amb unes situacions difícils: un mestre no s'ha de quedar amb allò que no és pot fer, sinó mirar el que podem fer amb aquell nen i les seves aptituds, per exaltar-les i donar-lis importància. Crec que aquesta frase s'ajusta amb el fragment del llibre, en que no és tant important arribar a solucionar al problema, sinó més aviat al estar allà per ajudar al alumne a trobar les eines que té per fer front a la situació que viu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada