Exposicions de territori

Aquesta és una activitat compartida amb COED i TIC, es tractava de fer una exposició per parelles sobre un tema relacionat amb el territori.

Un cop vistes totes les exposicions he de dir que hem van sobtar molt la disparitat de temes, es cert que el punt de partida, el territori, deixava el camp molt obert, però tot i així els temes van anar des de festes populars de diferents llocs (va ser un dels temes més escollits) fins a l'exposició d'un planeta imaginari. Tot i això crec que tots els grups van fer una bona tasca, i tot i que hi havia gent que es va posar força nerviosa, les exposicions van ser molt interessants.

En el meu cas, vaig fer l'exposició junt amb la Laia Castellà, sobre l'organització d'activitats en els pobles petits, es un tema que va sorgir una mica gràcies a la Laia, al principi del curs a mida que ens anàvem coneixent, m'explicava coses del seu poble, Tarroja, de Lleida, i una de les coses que hem va explicar va ser com feien els reis, hem va semblar molt interessant, i més tard quant ens van proposar l'activitat, varem creure que aquest seria un molt bon tema.

A banda de fer l'exposició, també havíem de avaluar (seguint unes pautes)la feina dels altres grups, he de reconèixer que aquesta, per mi, va ser la part més difícil, ja que a per preparar la meva presentació sabia el que havia de fer, és a dir, es tractava de buscar informació, treballar-la i preparar la presentació, però fer l'avaluació dels altres grups mentre feien la presentació és més difícil, suposo que s'ha de tenir pràctica per poder escoltar i avaluar al mateix temps, a més a més el primer dia que encara no sabia ben bé quins eren els criteris d'avaluació, hem vaig tornar boixa. No obstant crec que es un bon exercici, ja que com a futurs mestres ens hem d'acostumar a aquest tipus d'avaluacions.

Blocoesfera

Entenem per blocoesfera el conjunt de blocs i interaccions d'aquests. Hi han tres maneres en que es poden comunicar els blocs entre ells, aquestes són:

1. Fent una entrada en el bloc d'un mateix fent referència al bloc d'un altre persona. En aquests cas es convenien fer un enllaç sobre el nom del bloc al que fem referència per tal de facilitar la relació entre els blocs.
2. Deixar que els visitants del meu bloc facin comentaris. D'aquesta manera el visitant pot intercanviar opinions amb nosaltres, i desprès, si es el cas, el podem contestar. Aquests comentaris queden reflectits a la pantalla de tal manera que si un altre visitant entra pot veure les opinions que s'han deixat.
3. Blogroll: es tracta de tenir un llistat de blocs que nosaltres recomanem, a un dels marges del nostre bloc.
   

Bons comunicadors

Aquest és un exercici de classe on per saber quines eren les característiques que més destaquen en els oradors, primer ens van demanar que diguéssim algun nom d'algú conegut, per poder desprès treure conclusions.

En el meu cas vaig escollir en Espartac Peran ja que sovint veig el programa que presentava a TV3 Bocamoll les qualitats que li trobo per ser un bon orador és que té una bona pronúncia, fa un ús correcte de la llengua, vocalitza bé i té allò que diríem "carisme".

Un cop cadascú va triar el seu personatge, vam posar les qualitats en comú. D'aquesta manera varem observar les diferències i les semblances que hi havien. Per exemple hi havia gent que li donava importància a la col·locació postular, d'altres creien que també era important el vestuari, i alguns opinaven que el que comptava era la convicció o no a la hora de parlar.

Paraules malsonants

Aquesta és una activitat que varem fer a l'assignatura de COED, primer ens van donar una sèrie de paraules i desprès ens van demanar que les ordenéssim segons lo "fortes" que ens semblessin del 1 al 7, sent 1 la paraula menys pejorativa i 7 la més.

El resultat de la meva sèrie va ser el següent:

1. Brut
2. Porc
3. Merdós
4. Ronyós
5. Llardós
6. Infecte
7. Impur

Un cop cadascú va ordenar la seva sèrie, ens van demanar que anéssim alçant la mà amb cada paraula i el valor que li havíem donat, per exemple brut, primer alçaven la mà els que li havien posat un 1, desprès els que li havien posat un 2, i així successivament amb totes les paraules.

La disparitat en les respostes ens va servir per reflexionar, i donar-nos compte de que tot i ser les mateixes paraules, no tenien el mateix significat o pes per a tothom. Aquesta activitat personalment amb va servir per entendre millor el concepte de que el llenguatge va lligat amb la nostra experiència i amb l'autorealització, ja que segons les experiències que visquem les paraules tindran un significat o un altre, i això també va formant el nostre caràcter.

El debat

Aquests són els aspectes organitzatius que hem hagut de tenir en compte a l'hora de fer els debats:

• Els debats es faran en grups de 8/10 persones (en total, 8 grups a la classe), formats per 2 equips de 4/5 persones. Cadascun d'aquests equips s'organitzarà de manera que, com a mínim, 3 persones tindran el paper principal d'oradors. Els altres tindran el paper principal d'investigadors i també podran fer preguntes durant el debat.
• Cal que cada equip nomeni un "capità" abans de començar la preparació del debat, que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.
• Els debats constaran de 4 parts per a cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debat universitari, analitzat a classe (Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats).
  
• Cada equip disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts del debat (3 min x 4 parts = 12 minuts per equip). Cada debat, doncs, tindrà una durada de 24 minuts. El control del temps el portarà el propi equip. Cal ser molt estrictes. Això implica haver preparat molt els arguments del debat.
• Durant els debats, disposarem d'una pauta per dur a terme una avaluació mútua (entre companys). El dia del debat cadascú la durà a terme individualment. Posteriorment, caldrà posar-la en comú amb el propi grup de debat i lliurar-ne només una per grup durant la setmana següent a la finalització dels debats, juntament amb una autoavaluació, també de grup.
  

Conferència Antonio Orozco

Guillermo Orozco és professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic. Va fer una conferència sobre el llenguatge audiovisual, i aquestes són alguna de les idees que en vaig extreure:

• Audiència: amb mitjans de comunicació com Internet un ha d'adquirir cartes tècniques, en canvi l'imatge és universal, per veure la tele o anar al cinema no fa falta tenir/adquirir eines o tècniques per entendre el que veiem, o això és el que ens pensem, ja que en la imatge també hi han tècniques per deixar veure el que un vol ensenyar, i això requereix entrenament, tant del qui ho produeix com de qui ho veurà a la TV. Cada mitjà té un codi, i hem d'aprendre a desxifrar-lo.
• Relació dels nens amb la pantalla: aquesta relació és una relació que ha d'estar controlada per la família i l'escola. Però qui té la responsabilitat d'educar sobre el que veiem? Tan la família com l'escola ha d'educar als nens sobre el que veuen a les pantalles. Tot al que passa a casa o a l'escola afecta a el temps i el que miren els nens. Els mitjans de comunicació no obstant, també tenen una responsabilitat ja que ells també eduquen (són els que decideixen quins programes es fan i en quina franja horària es transmeten).
• Els mitjans audiovisuals a l'aula: no és el mateix l'ensenyament mitjançant un vídeo que l'ensenyament d'un professor. El que es pot ensenyar a través d'imatges a de ser complementari al que hagi dit el professor o un llibre de text. A l'escola s'haurien d'impartir classes de competència comunicativa per tractar amb les noves tecnologies. De la mateixa manera que es fan exàmens escrits o orals, també s'haurien de fer exàmens d'audiovisuals.
  
• Les noves generacions tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies: ja que des de ven petits estan submergits en un món ple de tecnologia.

Personalment estic d'acord amb moltes de les observacions fetes per Guillermo Orozco. Per exemple amb el tema de la audiència, i els coneixements que s'haurien d'adquirir per tractar amb el que ens transmeten mitjançant la pantalla, estic completament d'acord, ja que molt sovint rebem més informació de la que ens pensem, o rebem l'informació de manera predeterminada, és a dir, que ens ensenyen les coses d'una determinada manera perquè siguem més susceptibles a rebre la informació de la manera en que es vol que la rebem. Es l'exemple que ha donat de la posició de la càmera i la sensació, sentiment que rebem segons la imatge que veiem hagi estat pressa des d'una posició o un altre.

Tampoc es d'estranyar l'afirmació de que els nens tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies, i es que des de ven petits aquests viuen envoltats de tecnologia. Els jocs per la canalla que es venen ara, pràcticament tots porten algun mecanisme tecnològic, i o aprenen a manegar-se o es queden sense jugar.

Relació codi oral i codi escrit

Entre els autors que han estudiat la relació del codi oral amb el codi escrit, Gérard Vigner (1982) i Leonard F.M. Scinto (1986) ofereixen dues visions globals i complementàries.

Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral/escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua:

• L'escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramaticals i de traducció.
• L'escrit codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial. S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral. Mètodes àudio-visuals.
• L'escrit llengua: l'oral i l'escrit són autònoms. S'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu.

Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral/escrit:

• Model dependent (tradicional): es considera l'oral com la manifestació primera i primordial del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
• Model equipo·lent (cercle de Praga): l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
• Model independent (Glossemàtica): l'oral i l'escrit són totalment independents, i només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot manifestar el llenguatge.
  

La competència comunicativa

Les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar, o quan hem de callar, i també sobre que parlar, amb qui, on per a què i com. És a dir des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica, sinó que també aprenem els seus registres.

Aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.

Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant - oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, en situacions culturalment significatives. Per a ells, doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del temps, del procés de socialització.

La competència comunicativa es manifesta de la mateixa manera en les dos vessants següents:

• Sistemes primaris de comunicació: són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, una notícia, etc.
• Sistemes secundaris de comunicació: són de major elaboració i complexitat, es produeixen en esferes de més elaboració cultural. Giron i Vallejo ho expliciten així: la comunicació en aquests sistemes és bàsicament escrita, però també comprèn formes orals com conferències, seminaris, fòrums, etc. Es tracta de la comunicació literaria, científica, tècnica, sociopolítica, jurídica i de comunicacions no verbals, com les arts visuals o mixtes com el teatre.

Doncs què entenem per competència comunicativa?. Segons Gumperz i Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats, motivacions i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiència".

Components de la competència comunicativa:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic: nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.
• Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús. és l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: situació dels participants, propòsit de la interacció, les normes i convencions d'aquesta.
• Competència discursiva: l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.
  

Les habilitats lingüístiques

Llegir, escriure, parlar i escoltar: són les habilitats que un usuari de la llengua a de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles: oral (parlar i escoltar), escrita (llegir i escriure), emissor (parlar i escriure) i receptor (llegir i escoltar).

• Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit, no és només descodificar un text, llegir és igual a comprendre, i això té unes implicacions:

1. És un procés actiu, perquè qui llegeix a de construir el significat del text, ja que el significat que té pel qui el llegeix no es una replica del significat que l'autor li va voler donar.
2. És aconseguir un objectiu, una finalitat: depenent del que volem extreure de la lectura llegirem el text de maneres diferents.
3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, qui llegeix a de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap.
4. És implicar-se en un procés de predicció i inferència: qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint.

Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (característiques del text).

Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Què demana saber escoltar?: per saber escoltar hem de tenir en compte el següent:

1. Un paper actiu i participatiu.
2. Un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Objectiu, per intentar entendre que ens diu l'altre.
4. Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Descobrir les idees principals del missatge, reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.
   

El procés comunicatiu

Aquest és un resum d'un document que ens van donar a la classe de COED sobre el procés comunicatiu:

Quelcom més que un mitjà de comunicació:

• El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals, peculiarment organitzades. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació.

Elements per una definició de llenguatge:

• La humanitat té com a facultat el llenguatge. Aquest s'organitza en diferents nivells:

-El discurs
-L'oració
-El sintagma
-El morfema
-El fonema

• A més a més, comporta la creativitat, que ens permet l'expressió verbal d'un número no limitat de sensacions, situacions, idees, etc. I també ens fa possible fer referència a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).

• A l'hora de definir el llenguatge s'han de tenir en compte diferents aspectes per tal de fer una definició completa, aquests són els següents:

1. El llenguatge i l'organització de l'entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en el que vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. D'altre banda, els infinits esglaons de la cadena cromàtica són dividits en set segments, als que assignem un color. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que del món fem a través del llenguatge.
2. El llenguatge i el pensament: El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. La veritat és que sense la base d'una constitució cerebral minimament adequada no és possible el llenguatge. I com a contrapunt, amb la total falta del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència en els éssers humans. És en la mútua implicació de ambdós factors on sembla restar d'interpretació més plausible del desenvolupament humà, tot i que aquesta és una hipòtesi purament especulativa.
3. El llenguatge i la memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. No és que sigui l'únic pilar en el que es basa: existeix sens dubte una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Però la memòria col·lectiva d'un poble es conserva, molt principalment, en mites, llegendes, històries i tradicions, totes elles conduïdes per la llengua. En el terreny individual la llengua desenvolupa un paper singular en la formació de l'identitat personal.
4. El llenguatge i l'auto expressió: Al dir que el llenguatge fa possible l'auto expressió, vol dir, que es refereix al discurs intern. La veritat és que la nostre llengua l'acompanya necessàriament e inseparablement el flux discursiu: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua.
5. El mitjà més extens: En tota expressió humana es pot trobar una traducció al llenguatge. Però això no passa en sentit contrari, no tota expressió lingüística pot ser traduïda al llenguatge visual, per exemple.
   

• Amb tots aquests punts podem extreure la definició general de llenguatge: Amb ell reduïm i ordenem les percepcions del nostre entorn. És un element bàsic en la construcció del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells, i la parla desplaçada. És indispensable com a suport de la memòria, tan individual com col·lectiva. Resulta ser quelcom més que un instrument per a la comunicació: ens permet l'auto expressió. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm els éssers humans.