El procés comunicatiu

Aquest és un resum d'un document que ens van donar a la classe de COED sobre el procés comunicatiu:

Quelcom més que un mitjà de comunicació:

• El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals, peculiarment organitzades. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació.

Elements per una definició de llenguatge:

• La humanitat té com a facultat el llenguatge. Aquest s'organitza en diferents nivells:

-El discurs
-L'oració
-El sintagma
-El morfema
-El fonema

• A més a més, comporta la creativitat, que ens permet l'expressió verbal d'un número no limitat de sensacions, situacions, idees, etc. I també ens fa possible fer referència a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).

• A l'hora de definir el llenguatge s'han de tenir en compte diferents aspectes per tal de fer una definició completa, aquests són els següents:

1. El llenguatge i l'organització de l'entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en el que vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. D'altre banda, els infinits esglaons de la cadena cromàtica són dividits en set segments, als que assignem un color. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que del món fem a través del llenguatge.
2. El llenguatge i el pensament: El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. La veritat és que sense la base d'una constitució cerebral minimament adequada no és possible el llenguatge. I com a contrapunt, amb la total falta del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència en els éssers humans. És en la mútua implicació de ambdós factors on sembla restar d'interpretació més plausible del desenvolupament humà, tot i que aquesta és una hipòtesi purament especulativa.
3. El llenguatge i la memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. No és que sigui l'únic pilar en el que es basa: existeix sens dubte una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Però la memòria col·lectiva d'un poble es conserva, molt principalment, en mites, llegendes, històries i tradicions, totes elles conduïdes per la llengua. En el terreny individual la llengua desenvolupa un paper singular en la formació de l'identitat personal.
4. El llenguatge i l'auto expressió: Al dir que el llenguatge fa possible l'auto expressió, vol dir, que es refereix al discurs intern. La veritat és que la nostre llengua l'acompanya necessàriament e inseparablement el flux discursiu: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua.
5. El mitjà més extens: En tota expressió humana es pot trobar una traducció al llenguatge. Però això no passa en sentit contrari, no tota expressió lingüística pot ser traduïda al llenguatge visual, per exemple.
   

• Amb tots aquests punts podem extreure la definició general de llenguatge: Amb ell reduïm i ordenem les percepcions del nostre entorn. És un element bàsic en la construcció del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells, i la parla desplaçada. És indispensable com a suport de la memòria, tan individual com col·lectiva. Resulta ser quelcom més que un instrument per a la comunicació: ens permet l'auto expressió. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm els éssers humans.