Relació codi oral i codi escrit

Entre els autors que han estudiat la relació del codi oral amb el codi escrit, Gérard Vigner (1982) i Leonard F.M. Scinto (1986) ofereixen dues visions globals i complementàries.

Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral/escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua:

• L'escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramaticals i de traducció.
• L'escrit codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial. S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral. Mètodes àudio-visuals.
• L'escrit llengua: l'oral i l'escrit són autònoms. S'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu.

Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral/escrit:

• Model dependent (tradicional): es considera l'oral com la manifestació primera i primordial del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral.
• Model equipo·lent (cercle de Praga): l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
• Model independent (Glossemàtica): l'oral i l'escrit són totalment independents, i només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot manifestar el llenguatge.