Conferència Antonio Orozco

Guillermo Orozco és professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic. Va fer una conferència sobre el llenguatge audiovisual, i aquestes són alguna de les idees que en vaig extreure:

• Audiència: amb mitjans de comunicació com Internet un ha d'adquirir cartes tècniques, en canvi l'imatge és universal, per veure la tele o anar al cinema no fa falta tenir/adquirir eines o tècniques per entendre el que veiem, o això és el que ens pensem, ja que en la imatge també hi han tècniques per deixar veure el que un vol ensenyar, i això requereix entrenament, tant del qui ho produeix com de qui ho veurà a la TV. Cada mitjà té un codi, i hem d'aprendre a desxifrar-lo.
• Relació dels nens amb la pantalla: aquesta relació és una relació que ha d'estar controlada per la família i l'escola. Però qui té la responsabilitat d'educar sobre el que veiem? Tan la família com l'escola ha d'educar als nens sobre el que veuen a les pantalles. Tot al que passa a casa o a l'escola afecta a el temps i el que miren els nens. Els mitjans de comunicació no obstant, també tenen una responsabilitat ja que ells també eduquen (són els que decideixen quins programes es fan i en quina franja horària es transmeten).
• Els mitjans audiovisuals a l'aula: no és el mateix l'ensenyament mitjançant un vídeo que l'ensenyament d'un professor. El que es pot ensenyar a través d'imatges a de ser complementari al que hagi dit el professor o un llibre de text. A l'escola s'haurien d'impartir classes de competència comunicativa per tractar amb les noves tecnologies. De la mateixa manera que es fan exàmens escrits o orals, també s'haurien de fer exàmens d'audiovisuals.
  
• Les noves generacions tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies: ja que des de ven petits estan submergits en un món ple de tecnologia.

Personalment estic d'acord amb moltes de les observacions fetes per Guillermo Orozco. Per exemple amb el tema de la audiència, i els coneixements que s'haurien d'adquirir per tractar amb el que ens transmeten mitjançant la pantalla, estic completament d'acord, ja que molt sovint rebem més informació de la que ens pensem, o rebem l'informació de manera predeterminada, és a dir, que ens ensenyen les coses d'una determinada manera perquè siguem més susceptibles a rebre la informació de la manera en que es vol que la rebem. Es l'exemple que ha donat de la posició de la càmera i la sensació, sentiment que rebem segons la imatge que veiem hagi estat pressa des d'una posició o un altre.

Tampoc es d'estranyar l'afirmació de que els nens tenen més facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies, i es que des de ven petits aquests viuen envoltats de tecnologia. Els jocs per la canalla que es venen ara, pràcticament tots porten algun mecanisme tecnològic, i o aprenen a manegar-se o es queden sense jugar.