La competència comunicativa

Les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar, o quan hem de callar, i també sobre que parlar, amb qui, on per a què i com. És a dir des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica, sinó que també aprenem els seus registres.

Aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.

Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant - oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, en situacions culturalment significatives. Per a ells, doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del temps, del procés de socialització.

La competència comunicativa es manifesta de la mateixa manera en les dos vessants següents:

• Sistemes primaris de comunicació: són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta, una notícia, etc.
• Sistemes secundaris de comunicació: són de major elaboració i complexitat, es produeixen en esferes de més elaboració cultural. Giron i Vallejo ho expliciten així: la comunicació en aquests sistemes és bàsicament escrita, però també comprèn formes orals com conferències, seminaris, fòrums, etc. Es tracta de la comunicació literaria, científica, tècnica, sociopolítica, jurídica i de comunicacions no verbals, com les arts visuals o mixtes com el teatre.

Doncs què entenem per competència comunicativa?. Segons Gumperz i Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats, motivacions i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiència".

Components de la competència comunicativa:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic: nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.
• Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús. és l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: situació dels participants, propòsit de la interacció, les normes i convencions d'aquesta.
• Competència discursiva: l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.