El club de los emperadores.
Introducció
El club de los emperadores, dirigida per Michael Hoffman, és una pel·lícula que tracta sobre uns estudiants d'un internat bastant transmissiu d'Estats Units, en el qual un mestre s'encarrega d'ensenyar història de Grècia i Roma. La pel·lícula girarà entorn a l'arribada d'un alumne problemàtic i de com el mestre farà tot el possible per ajudar-lo.
Els capítols i relació amb El tono en la enseñanza
1. Camí d'entrada a l'escola
El primer dia de curs es veu un noi corrent per la gespa dels jardins del col·legi. El mestre l'atura i li pregunta si sabria explicar-li una definició de camí. El noi dubte i el mestre li diu: "¿lugar por lo que alguien o algo transita?". Llavors el noi s'aparta immediatament de la gespa. Un cop s’aparta, el mestre li diu: “Sigue el camino de otros grandes hombres que lo han precedido”. Com es pot observar, ja des del primer dia de curs es deixa veure l'autoritat que té el mestre i el respecte dels alumnes vers ell i es comença a perfilar l'estil de l'escola: el transmissiu.
2. Hora d'anar a dormir
Són vora les 21:00 a l'escola. Estan tots els alumnes a les seves habitacions, llegint, parlant o fent qualsevol cosa. Un alumne és al llit llegint un llibre dels cartaginesos quan entra el professor i li diu que ja és hora d'anar-se'n a dormir. L'alumne fa cas immediatament. Aquí es pot veure un intent d’aproximació perquè el mestre pregunta a l’alumne què està llegint. Després es veu com el professor diu que ja són les 21:00 i apaga els llums.
Tenir aquests horaris tan pautats és propi de l’escola transmissiva.
3. Els alumnes vestits amb togues
El director entra a l'aula i es dirigeix al professor com a "senyor Hundert" i presenta a un nou alumne, Sedgewick Bell, que des del primer moment té petits enfrontaments amb el professor. Aquest tracte de "senyor" fa que la distància entre els alumnes i el professor al principi de la pel·lícula sigui major.
El professor per donar-li la benvinguda s'apropa a ell, li dona la mà i content li diu "encantat", això fa que l'alumne se senti còmode a l'aula. Després, un cop ha marxat el director, en Sedgewick Bell li pren el pèl al professor, doncs veu a tots els alumnes amb la toga posada i els diu que es pensava que el col·legi era masculí, però el professor des del principi s'imposa i li diu que la toga se'ls donava als romans quan feien el pas de la infància cap a la vida adulta referint-se a que el seu comportament no ha estat d'adult.
Es nota que és un professor que te experiència amb aquests comportaments difícils i que viu l'assignatura i els valors que tracta d'inculcar als seus alumnes.
4. Mirada d'autoritat
El professor diu a en Sedgewick que s'assegui a un lloc determinat, però l'alumne, en comptes de fer-li cas, li diu que es pot quedar assentat al final de la classe. Aleshores, el professor el mira fixament i li diu: “señor Bell, siéntese". En aquesta frase el professor no alça la veu ni s'enfada, simplement utilitza la mirada per fer-li entendre a l'alumne que està parlant seriosament i que el que li ha dit no està sotmès a debat. En aquesta mirada el públic també pot veure que el professor tindrà problemes amb aquest alumne des d’aquest moment.
5. En Sedgewick surt a la pissarra
En Bell intenta distreure a tota la classe fent un soroll mentre el professor esta apuntant a la pissarra. Tot i que ell està d'esquenes a l’alumnat, i no veu quin alumne ho ha fet, ell s’ho suposa. El fa sortir davant de tots i li pregunta què és el que estava apuntant, advertint-li que la resposta és molt fàcil, i en Bell diu bé la resposta. Aleshores, el professor li diu que nombri als emperadors que ha explicat fins ara i l'alumne comença a fer broma amb els set nans de la Blanca Neus i els components dels Beatles. Tot i així, com vam llegir en el Tono en la enseñanza, el professor no perd la paciència i li diu que l'estupidesa no té remei per fer reaccionar a l'alumne.
6. El mestre dóna un llibre de text a en Sedgewick al dormitori
El professor ha anat a parlar amb el pare d’en Sedgewick i aquest li diu que es limiti a transmetre coneixements al seu fill, que no l'eduqui. Tot i així, el professor no es dóna per vençut i li presta el seu propi llibre de text perquè no dóna a l'alumne per perdut, és a dir, confia en les seves possibilitats i creu en ell. L'alumne se sorprèn.
En aquest fragment el professor mostra esperança i podem veure reflectida la importància de sentir-se reconegut. El mestre es preocupa per en Sedgewick, com hem vist. Es podria dir que és un comportament constructiu.
7. En Sedgewick treu un cinc a un examen
El professor crida al senyor Bell per els camins de l'escola i li dóna un examen que va fer. L'alumne amb cara de decepció li diu que només és un cinc. El professor, per tal d'animar-lo li diu: "però ja saps el que diuen de Roma: que tots els camins condueixen a ella".
En aquest fragment, el professor mostra una esperança per Sedgweick, perquè l'alumne comença a fer esforços per tal d'aprovar els exàmens, i el professor li dóna confiança al dir-li que va per bon camí per tal d'aconseguir ser un dels primers de la classe.
Com ens diu el llibre El tono en la enseñanza, que un professor apreciï, valori i estimi els alumnes és molt important, ja que aquests canviaran el seu comportament, ja sigui cap a la matèria donada, o cap a l'actitud que tenen davant el professor.
8. En Sedgewick és admès per poder participar a la classificació pel concurs Julio César
A l’escena es veu com tots els alumnes miren la llista (creada a partir de les notes d’uns exàmens) per saber si són aptes per poder aspirar al concurs Julio César. Aleshores, en Bell veu a la llista el seu nom.
Com diu El tono en la enseñanza, en aquesta situació es veu reflectida la sorpresa de l’alumne al veure el seu nom per primera vegada a la llista. El professor, a través de la confiança que diposita en l’alumne i el reconeixement que li dóna, produeix que l’alumne lluiti per aconseguir la meta final.
L’esperança es reflecteix a tot, dóna paciència, tolerància i fe en les possibilitats dels nens. Els nens són l’esperança, la qual implica compromís i treball. El professor mostra la seva fe en l’alumne, i d’aquesta manera es veu una evolució molt clara en Bell.
9. Partit de beisbol amb els alumnes
En aquest capítol es veu com en Sedgewick incita al professor perquè jugui a beisbol amb ell i la resta de la classe. El professor accepta tirar una bola. El professor, abans de batejar, desconcerta al Sedgewick dient-li en llatí "volem un “pitcher”, no un recollidor de pilotes". Sedgewick llença la pilota i el professor tira tant fort, i amb tanta mala fortuna, que trenca el vidre del cotxe del director. Els alumnes comencen a córrer i el professor va darrere d’ells. Un cop a l'habitació d'un dels alumnes, aquests feliciten al professor pel seu tir.
Com ens diu en el llibre El tono en la enseñanza, un bon professor viu la matèria que imparteix. Aquí podem veure que, fins i tot en un partit de beisbol, el professor els recita un frase en llatí. També podem veure que la distancia que hi havia al principi entre el professor i els alumnes cada cop es més estreta i l'estima es fa més gran entre els uns i els altres.
10. Sedgewick es classifica per participar al concurs Julio César
Moments abans, es veu al professor corregint els últims exàmens, i es veu com en Bell queda 4rt només per un punt. Al final, decideix canviar la puntuació i fer-lo pujar una posició. Aleshores, es veu com publica la llista i en Bell veu que ha quedat 3r, per tant, és un dels finalistes del concurs Julio Cèsar.
El professor ha confiat en el seu alumne i ha pogut veure l’evolució individual del nen. D’aquesta manera demostra que veu a cada alumne individualment, a més a més de mostrar als seus alumnes la confiança que diposita en ells. En aquesta escena es veu la sorpresa que mostra l’alumne davant d’aquest fet, ja que el paper de l’educador amb tacte és mantindre viu l’interès de l’alumne.
11. Entrada dels tres classificats i presentació del concurs
En aquesta escena es veu com els tres finalistes del concurs entren a la sala i es dirigeixen cap l’escenari. Es pot veure com els companys els animen i l’orgull que tenen tots tres d’haver arribat on tots desitjaven arribar, a la final del concurs.
Aquest moment era molt important per tots, i el professor ha sabut despertar l’interès a tots els seus alumnes, a més a més de fer que agafessin confiança en ells mateixos i ha demostrat tenir un tacte pedagògic. Tot això s’ha reflectit per poder arribar al moment que tots desitjaven.
12. Trampes de petit i de gran al concurs Julio César
De petit: Ha arribat el gran concurs, i a mida que transcorre aquest, arriba un punt on el professor se’n adona que en Sedwig està fent trampes, llavors parla amb el director i aquest li diu que ho deixi estar. El professor no està d'acord amb que en Sedwig se surti amb la seva, però no pot expulsar-lo del concurs, i decideix fer-li una pregunta que no està en el temari i que sap que l'altre concursant que queda la sabrà respondre. D'aquesta manera, aconsegueix eliminar en Bell (que, evidentment, no se sabia la resposta).
De gran: El professor se’n torna a adonar que en Sedwig fa trampes i, igual que de petit, en comptes de fer-lo fora directament, li fa una pregunta que no surt al temari i el torna a eliminar.
En aquest segment es veu el tacte del professor per aconseguir donar una lliçó a l'alumne però sense humiliar-lo.
13. Els alumnes donen una placa al professor
Després del concurs Julio César a l'etapa adulta, els ex alumnes del mestre li donen una placa agraint-li les seves ensenyances. Amb la resposta del mestre s'observa clarament allò que diu que no tan sols aprèn l'alumne del mestre, sinó també el mestre de l'alumne.
14. Reflexió final del professor
El professor puja a l'helicòpter per anar-se’n de la reunió on era amb els seus ex alumnes i fa tota una reflexió del que ha passat des d’aquella classe fins ara.
"Havia vingut amb l'esperança d'haver-me equivocat amb en Bell, o millor encara, d'haver encertat al haver cregut en ell anys enrere, però la realitat no deixava cap dubte.
Com estudiós de la història no podia sorprendre'm ni de la seva audàcia ni del seu èxit. Jo havia fallat a en Bell, però el valor de la vida no el determina un sol fracàs ni un èxit aïllat. M'ho van ensenyar els meus altres alumnes”
Per molt que s'entrebanqui un professor, ha de confiar sempre en que amb l'aprenentatge, es pot canviar el caràcter d'un nen i així el destí d'un home. El professor ha de ser una persona que guiï, acompanyi i ajudi als alumnes i que mai perdi l'esperança de poder-los ajudar en tots els sentits.
I com també diu El tono en la enseñanza, un professor pot posar la millor llavor, pot cuidar la terra amb tota mena d'adobs, però mai sabrà que recollirà ni quan ho farà.
15. Classe amb nens i nenes
Han passat els anys, i es veu la mateixa classe que al començament de la pel·lícula, sembla que està igual, però ara no només hi ha nens a la classe sinó que també hi ha nenes. Però l'ensenyament continua essent transmissiu, doncs la distribució de les taules i la tarima és la mateixa.
Conclusió
En aquesta pel·lícula es veuen exemples clars d'una escola transmissiva: els horaris estrictes, classes homogènies, utilització d'uniformes, etc, però que a la vegada deixa veure comportaments constructius: el tarannà del professor per procurar estimular els seus alumnes a estudiar una assignatura que, a primera vista, pot semblar bastant avorrida, els mètodes que utilitza, fent participar als alumnes, ajudant-los a reflexionar i no només donant la lliçó.
D’altre banda ens ajuda a veure la importància i la necessitat de conèixer a cada alumne, la seva situació, la seva vida i experiències per tal de poder comprendre'l millor i així poder ajudar-lo de la manera que més ho necessiti.
A partir de la reflexió final, ens fa entendre que per molt que no encertem amb un alumne no hem de perdre la força ni l'esperança i que mai ens hem de donar per vençuts, ja que com a professors no podrem ajudar a tots els alumnes, però si ens donem per vençuts no podrem ajudar a cap.
